La poesia…

Amb aquella sensació d’abandonament
Deixes navegar la teva ànima
Per l’oceà dels records
En busca d’una felicitat passada
Que si ha existit no és important
Ja que la que importa és la que tens ara
I, de fet, és l’única que pots gaudir.
Per això decideixes que no serveix de res
Tirar endarrere amb els sentiments
I que no hi ha res millor que el present
Per enriquir la teva ànima
I nodrir-la d’amor, de la força de l’univers
La que mou totes les coses.
És per l’amor que tots ens despertem
I ens llevem en l’amor i vivim d’ell.
Però no tots ho veiem i és per això
Que necessitem la poesia
Però no tots la veuen tot i que els envolta
I alguns la veuen però no la saben gaudir
I d’altres la volen gaudir però no la saben veure.
Perquè és amb l’ànima que es veu la poesia,
Que es veu i que es gaudeix.

Joan Carles Lara